Marques valentes i activistes

Article de Gemma Cernuda publicat a Viaempresa.cat

Segons un estudi d’Havas Media, nomes un 20% de les marques que avui existeixen son rellevants per a nosaltres. Nomes dues de cada deu marques que avui estem comprant realment les seguirem comprant i existiran en un futur proper. Per tant, vuit desapareixeran i no volem ser una d’aquestes vuit. Només les marques que siguin assertives, autèntiques, atrevides, humanitzades i èticament construïdes seran exitoses. No queda temps per no ser una marca valenta. Les grans corporacions i les petites startups han de aliar-se per a una bona causa amb una veritat perquè aquesta consistència i solidesa les farà ser creïbles, memorables i a la llarga esdevindran una LOVEMARK.

«Només les marques que siguin assertives, autèntiques, atrevides, humanitzades i èticament construïdes seran exitoses»

Acabem de fer l’estudi #ActivistBranding on ens demostra que un 80% de les consumidores volem marques activistes, un 70% ens fixem en la publicitat de les marques i les causes que més ens agrada que abanderin són: un 76% Drets Humans, un 57% Canvi Climàtic i un 45% Feminisme. Aquestes tres causes mouen el mercat –majoritàriament femení-, ja que el 80% de les decisions de compra les prenem les dones.

Aquestes dades no ens sorprenen. Senzillament constaten que per ser una marca necessària hem de ser una marca valenta. I una marca valenta ho ha de ser de dins a fora, mai al revés. Perquè sinó serà maquillatge i no serà creïble. Si sóc una marca que defenso el medi ambient i em preocupa el canvi climàtic no puc treballar amb plàstics. Si sóc una marca que lluito per la igualtat en llocs directius haig de tenir paritat en els comitès de direcció i en el consell. Si sóc una marca que denuncio el paygap haig de tenir dones manant. Tenim el cas d’Audi que amb tota la bona intenció va posar-se d’exemple com a empresa que no te paygap amb la campanya #DriveProgress i després vam veure que al seu consell d’administració no hi ha ni una sola dona. Aquesta dada va saltar als mitjans i va poder més aquest fet real que no el fet que els executius homes i dones cobressin el mateix. No va ser creïble.

«Exemples de marques valentes: Nike amb el racisme, Starbucks amb els refugiats, Dove amb la bellesa real, Levi’s amb el col·lectiu homosexual i l’última i més polèmica va ser Gillette qüestionant la masculinitat»

(…)

Llegir l’article sencer a Viaempresa.cat