Mujer al volante

Tenemos una serie de frases, a cual más casposa, de nuestra maravillosa cultura popular, que hablan de los peligros de una mujer conduciendo. Recuerdo una que decía “mujer al volante, peligro constante”. Las típicas bromitas de si te aparcan el coche o si se te lo compras eléctrico porque se aparca solo. Y tantas otras situaciones incomodas que hemos vivido, aguantado y normalizado en conversaciones sobre motor, conducción y problemas o accidentes de tráfico.

Ha habido un volantazo de guion y ahora según un estudio de la DGT (Dirección General de Tráfico) el tripe de víctimas de accidentes de tráfico son hombres y el estilo de conducción “tranquila” asociada a la mujer es el que se esta premiando y valorando cómo modelo a seguir y a copiar. Está  claro que los coches se asocian a temperamentos, carácter, estilo de persona, de vida y de valores. Escoger un todo terreno, un descapotable, un hibrido o un SUV implica una serie de asociaciones que la publicidad se encarga de connotar. Y así, hemos asociado a la conducción agresiva, ruidosa, rápida y, a veces temeraria, al hombre, que quiere desde allí demostrar su hombría, su fuerza, poder y sex-appeal. Desde los gestos de burla o crítica, hasta tocar el claxon al mínimo contratiempo, gritar a otro conductor o conductora, llevar la música a todo trapo o apretar el acelerador para mostrar su poderío.

Mientras en España se esta promoviendo la conducción tranquila y empresas como TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) reservan el 40% de las nuevas plazas para conducir autobuses a mujeres, en la vecina Francia se ha lanzado una campaña desde la asociación de las víctimas de accidentes con el slogan “conduisez comme une femme” para reducir la cantidad de accidentes de tráfico y asociar la conducción femenina a la “prudencia” y directamente a salvar vidas.

Como publicitaria que soy, no me gusta perpetuar estereotipos ni anclar los tópicos, me gusta romperlos y cuestionarlos. En este caso preferiría pensar que es un estereotipo que el hombre es mas agresivo y ruidoso con un motor entre sus piernas, pero me temo que las estadísticas son aplastantes.

Sí, es una campaña polémica y seguramente impopular, pero estos cambios de ruta en la toma de decisiones, son necesarios para cambiar el statu quo y activar el freno de mano ante situaciones incívicas.

Así, enlazo estas dos campañas con una maravillosa ponencia que la responsable de urbanismo de la ciudad de Viena dio este mes en el marco del GSW (Global Summit of Women) en Madrid , exponiendo el caso de la capital de Austria, como la primera ciudad feminista del mundo desde 1995 y cómo de critico es diseñar ciudades con mirada de género, los espacios públicos, la gestión de la contaminación acústica y lumínica y sobre todo la seguridad para que las mujeres y las familias vayan tranquilas a cualquier hora por sus calles. Si además sumamos a estos datos, que un 60% de coches los compran las mujeres (fuente: Ford, Francia) se impone una mirada feminista en la gestión de las ciudades, de los espacios públicos y de los transportes. 

(…)

Puedes leer el artículo completo de Gemma Cernuda en TheNewBarcelonaPost.com

Dona al volant

Tenim una sèrie de frases, com més casposes, de la nostra meravellosa cultura popular, que parla dels perills d’una dona conduint. En recordo una que deia “dona al volant, perill constant”. Les típiques brometes de si t’aparquen el cotxe o si te’l compres elèctric perquè s’aparca sol. I tantes altres situacions incòmodes que hem viscut, aguantat i normalitzat en converses sobre motor, conducció i problemes o accidents de trànsit.

S’ha fet un cop de volant al guió, i ara segons un estudi de la DGT (Direcció General de Trànsit) el triple de víctimes d’accidents de trànsit són homes i l’estil de conducció “tranquil·la” associada a la dona és el que s’està premiant i valorant com a model a seguir i a copiar. És clar que els cotxes s’associen a temperaments, caràcter, estil de persona, de vida i de valors. Escollir un tot terreny, un descapotable, un híbrid o un SUV implica una sèrie d’associacions que la publicitat s’encarrega de connotar. I així, hem associat a la conducció agressiva, sorollosa, ràpida i, de vegades temerària, a l’home, que des d’allà vol demostrar la seva virilitat, la seva força, poder i sex-appeal. Des dels gestos de burla o crítica, fins a tocar el clàxon al mínim contratemps, cridar a un altre conductor o conductora, portar la música a tot drap o prémer l’accelerador per mostrar-ne el poder.

Mentre que a Espanya s’està promovent la conducció tranquil·la i empreses com TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) reserven el 40% de les noves places per conduir autobusos a les dones, a la veïna França s’ha llançat una campanya des de l’associació de les víctimes d’accidents amb l’eslògan “conduisez comme une femme” per reduir la quantitat d’accidents de trànsit i associar la conducció femenina a la “prudència” i directament a salvar vides.

Com a publicitària que sóc, no m’agrada perpetuar estereotips ni reforçar els tòpics, m’agrada trencar-los i qüestionar-los. En aquest cas preferiria pensar que és un estereotip que l’home és més agressiu i sorollós amb un motor entre les cames, però em temo que les estadístiques són aclaparadores.

Sí, és una campanya polèmica i segurament impopular, però aquests canvis de ruta en la presa de decisions són necessaris per canviar l’estatus quo i activar el fre de mà davant de situacions incíviques.

Així, enllaço aquestes dues campanyes amb una ponència meravellosa que la responsable d’urbanisme de la ciutat de Viena va donar aquest mes en el marc del GSW (Global Summit of Women) a Madrid, exposant el cas de la capital d’Àustria, com la primera ciutat feminista del món des del 1995 i com de crític és dissenyar ciutats amb mirada de gènere, els espais públics, la gestió de la contaminació acústica i lumínica i sobretot la seguretat,  perquè les dones i les famílies vagin tranquil·les a qualsevol hora pels carrers. Si a més sumem a aquestes dades, que un 60% de cotxes els compren les dones (font: Ford, França) s’imposa una mirada feminista a la gestió de les ciutats, dels espais públics i dels transports. 

(…)

Pots llegir l’article sencer a TheNewBarcelonaPost.com