Con M de Maratón

Con eme de madrugar, de mente, de mérito, de método, de motivación, de marzo. Con eme de metrópoli, de metáfora, de movimiento, de mar, de marca. Con eme de mostrar y de medalla. Un maratón sitúa a una ciudad en el foco internacional unos días, no solo por la movida que implica a nivel organizativo, de diseñar un recorrido atractivo y representativo, cerrar calles, comunicarlo a los vecinos afectados, pensar planes de evacuación, reclutar voluntarios, pintar la línea azul que dibuja la ciudad en 42 kilómetros, sino, también, por cómo se explica esto al mundo. Como hacer que este evento sea el motivo por el que muchas personas deciden visitar nuestra ciudad, enamorarse de nuestras calles, de nuestra gente, de esa energía única que desprende cada ciudad cuando los corredores ocupan las calles y la ciudad es la anfitriona mundial del deporte por un día.

Un maratón empieza cuatro meses antes del día de la carrera. Empieza con los entrenos pautados, los madrugones, la resiliencia, el control de la dieta. El salir a correr sin ganas, con resaca, sin dormir, con la regla, después de una mala noche, y con frío, lluvia, calor y humedad. Negociar con tu familia, gestionar hijos y compromisos. Un maratón es una experiencia física y mental dura. Solo un 1% de la población mundial ha corrido y ha terminado un maratón. No hace falta haber terminado ninguno para sentirte mejor, pero, en cualquier caso, es una prueba que se cocina a fuego lento y tiene muchos momentos de duda y de tentación de abandono. El maratón es una metáfora de la vida, es tener un objetivo claro y organizar cada pasito hasta llegar a conseguirlo. Es lo más parecido a la vida misma. A las relaciones de pareja, a los objetivos profesionales, a tus logros académicos, a tu camino de aprendizaje como madre si lo eres, a tu determinación en conseguir tus sueños, a tus ganas de atreverte. Y como todo en la vida, lo más importante y divertido es el proceso, el camino.

Barcelona hace marca de ciudad organizando uno de los maratones más valorados del mundo. Desde 1980 hasta hoy, se han celebrado 47 ediciones, este año ha sido la de más participación, con 27.000 corredores. Os puedo asegurar que se vivía maratón en la ciudad desde los días anteriores, cuando ves a los atletas de 109 países llegando a la ciudad, reconociendo las calles y queriéndolas un poco más.

Un 60% de corredores eran extranjeros. El día antes del maratón conocí a Adelina, una mujer francesa de Lyon que estaba en Barcelona para su primer maratón. Coincidimos dándonos un masaje en los pies cerca del punto de salida y compartimos las emociones, dudas y miedos que trae todo maratón. Yo le hice de embajadora, le recomendé sitios para pasear y visitar, y le dije que quedaría maravillada de los barceloneses y su alegría en las calles. Le dije que Barcelona la ayudaría a correr.

La mañana de la carrera respiras ilusión, ganas, cansancio, dudas y miedo, en todos los idiomas del mundo, en atletas de todas las edades, condiciones y tendencias. Hay jóvenes, abuelos, algunos disfrazados, otros medio desnudos y otros muy abrigados. Pero la sonrisa nos une a todos. En nuestros cajones de salida, sonreímos, nos miramos, sabemos lo que nos ha costado llegar hasta ahí, y queremos estar, pase lo que pase. Durante la carrera aparecen las liebres que nos ayudan a perseguir esa línea azul, nos cuidan, motivan y soportan. Y celebramos Barcelona en estado puro. Nos sentimos orgullosas de ser parte de ella, bordeamos la Sagrada Família, el Paseo de Gràcia, nuestras playas y el Arc de Triomf, nos parece el paraíso. Hay un 20% que no llegan. Y hay un 80% que han experimentado una montaña rusa emocional durante cuatro horas que es la miniatura de una vida. Al final, constatamos que siempre podemos un poco más, que la vida va de atreverse y que nuestras calles y sus gentes son los mejores complementos para esta experiencia en muchos casos trascendental.

Conozco bien que se siente y lo difícil que es este reto. Esta vez terminé y disfruté mi onceavo maratón, con un dorsal muy especial. Puedes poner lo que quieras en tu dorsal, y justo este año la empresa que fundó mi padre cumple 42 años, los mismos kilómetros que los 21.644 finishers corrimos. Me gritaban: “¡Va Sirena!”.

Celebro las marcas valientes que patrocinan esta carrera y construyen legado. Este maratón tuvo la mayor participación de mujeres de la historia en Barcelona, con un 23%, y un 20% de liebres oficiales eran mujeres; siete de 35.
Barcelona es más bonita gracias también a su maratón.

Artículo de Gemma Cernuda publicado en TheNewBarcelonaPost.com

Amb M de Marató

Amb ema de matinar, de ment, de mèrit, de mètode, de motivació, de març. Amb ema de metròpoli, de metàfora, de moviment, de mar, de marca. Amb ema de mostrar i de medalla. Una marató situa la ciutat en un focus internacional per uns dies, no només per la moguda que implica a nivell organitzatiu, de dissenyar un recorregut atractiu i representatiu, tancar carrers, comunicar-ho als veïns afectats, pensar plans d’evacuació, reclutar voluntaris, pintar la línia blava que dibuixa la ciutat en 42 kilòmetres, sinó també pel món. Com fer que aquest esdeveniment sigui el motiu pel qual moltes persones decideixin visitar la nostra ciutat, enamorar-se dels nostres carrers, de la nostra gent, aquesta energia única que desprèn cada ciutat quan els corredors ocupen els carrers i la ciutat és l’amfitriona mundial de l’esport per un dia.

Una marató comença quatre mesos abans del dia de la cursa. Comença amb els entrenaments pautats, les matinades, la resiliència, el control a la dieta. Sortir a córrer sense ganes, amb ressaca, sense dormir, amb la regla, després d’una mala nit, i amb fred, pluja, calor i humitat. Negociar amb la família, gestionar fills i compromisos. Una marató és una experiència física i mental dura. Només un 1% de la població mundial han corregut i han acabat una marató. No cal haver-ne acabat cap per sentir-te millor, però, en qualsevol cas, és una prova que es cuina a foc lent i té molts moments de dubte i de temptació d’abandó. La marató és una metàfora de la vida, és tenir un objectiu clar i organitzar cada passet fins a arribar a aconseguir-ho. És el més semblant a la vida mateixa. A les relacions de parella, als objectius professionals, als teus èxits acadèmics, al teu camí d’aprenentatge com a mare si ho ets, a la teva determinació a aconseguir els teus somnis, a les ganes d’atrevir-te. I com tot a la vida, el més important i divertit és el procés, el camí.

Barcelona fa marca de ciutat organitzant una de les maratons més valorades del món. Des del 1980 fins avui, s’han celebrat 47 edicions, aquest any ha estat la de més participació, amb 27.000 corredors i corredores. Us puc assegurar que es vivia marató a la ciutat des dels dies anteriors, quan veus els atletes de 109 països arribant a la ciutat, reconeixent els carrers i estimant-los una mica més.

Un 60% de corredors eren estrangers. El dia abans de la marató vaig conèixer a l’Adelina, una dona francesa de Lió que era a Barcelona per córrer la seva primera marató. Vam coincidir fent-nos un massatge als peus prop del punt de sortida i vam compartir les emocions, dubtes i pors que porta tota marató. Jo li vaig fer d’ambaixadora, vaig recomanar-li llocs per passejar i visitar, i li vaig assegurar que quedaria meravellada pels barcelonins i la seva alegria als carrers. Li vaig dir que Barcelona l’ajudaria a córrer.

El matí de la cursa respires il·lusió, ganes, cansament, dubtes i por, en tots els idiomes del món, en atletes de totes les edats, condicions i tendències. Hi ha joves, avis, alguns disfressats, altres mig nus i altres molt abrigats. Però el somriure ens uneix a tots. Als nostres calaixos de sortida somriem, ens mirem, sabem el que ens ha costat arribar-hi, i volem ser-hi, passi el que passi. Durant la cursa apareixen les llebres que ens ajuden a perseguir aquesta línia blava, ens cuiden, motiven i suporten. I celebrem Barcelona en estat pur. Ens sentim orgulloses de ser-ne part, voregem la Sagrada Família, el Passeig de Gràcia, les nostres platges i l’Arc de Triomf, ens sembla el paradís. Hi ha un 20% que no hi arriben. I l’altre 80% han experimentat una muntanya russa emocional durant quatre hores que és la miniatura d’una vida. Al final constatem que sempre podem una mica més, que la vida és atrevir-se i que els nostres carrers i la seva gent són els millors complements per a aquesta experiència, en molts casos transcendental.

Conec bé que se sent i com és de difícil aquest repte. Aquesta vegada vaig acabar i vaig gaudir la meva onzena marató, amb un dorsal molt especial. Pots posar el que vulguis al teu dorsal, i just aquest any l’empresa que va fundar el meu pare fa 42 anys, els mateixos kilòmetres que els 21.644 finishers vam córrer. Em cridaven: “Va Sirena!”.

Celebro les marques valentes que patrocinen aquesta carrera i construeixen llegat. La marató d’enguany ha tingut la participació més gran de dones de la història a Barcelona, un 23%, i un 20% de llebres oficials eren dones; set de 35. Barcelona és més bonica gràcies també a la marató.

Artícle de la Gemma Cernuda publicat a TheNewBarcelonaPost.com