El feminismo cotidiano
Artículo de Gemma Cernuda publicado en TheNewBarcelonaPost.com
“Las mujeres de antes sí que eran fuertes y tuvieron que luchar por la igualdad. Mi madre tuvo 9 hijos y solo pedía encontrar un ginecólogo que la entendiera que no podía tener más hijos y quería disfrutar de una vida sexual sin traer una vida más a este mundo”. Esto me lo decía Rosa, una atractiva mujer de mediana edad en los vestuarios del gimnasio esta mañana. Con Rosa siempre ha habido una química especial. Ella es también hija de pescaderos, y eso nos da cierta complicidad de haber vivido la dureza del mercado, de familias emprendedoras, de trabajos muy duros y casas con disciplinas y autoridades muy masculinas. Hoy me habló de su madre y de su abuela, por ese pequeño homenaje que hacemos al hablar de las mujeres que nos educaron, que con su silencio, soledad y generosidad han hecho que nosotras eduquemos y pisemos desde la asertividad. Cuando me contaba que su madre no quería más embarazos y encontrar pastillas o preservativos era algo clandestino y mal visto, y veo donde hemos llegado, me siento afortunada de haber nacido en los 70 y de ser protagonista de mi propia sexualidad.
Salgo de la piscina (al gym solo voy a nadar) y miro el Whatsapp, que ardía. Veo y leo la noticia de que un 44% de hombres piensa que la promoción de la igualdad les discrimina a ellos, el titular es polémico. Podemos interpretar de la misma manera que más de la mayoría, un 56% no se sienten discriminados por el feminismo. Pero este titular sería demasiado positivo y no encendería las tertulias radiofónicas ni sería portada de los principales periódicos.
Al leer la noticia y contrastarla la he compartido con hombres y mujeres de mi vida cuya opinión respeto mucho. No piensan como yo, por eso genero el debate, para cuestionarme, siempre. Mi amiga catedrática en derecho me dice que lo más preocupante es que los adolescentes sean parte de este alto porcentaje; mi amigo publicitario me dice que se nos ha ido la pinza y ahora la balanza está del otro lado, que nuestro discurso ha generado enemigos; mi amiga socióloga me dice que esto no está contrastado, que es pura polémica y que está hecho para despistar a la opinión pública, y me habla de la navaja de Ockham para sintetizar y entenderlo mejor.
Mi amigo ingeniero y feminista me lo compara con el apartheid y argumenta que los que han nacido con una ventaja dada nunca la van a dejar ni la van a admitir; mi amiga periodista me dice que los machistas pasan de verdugos a víctimas; mi amiga directiva de multinacional resalta lo alarmante de cómo piensan los adolescentes; mi amiga emprendedora y madre de tres adolescentes pone el acento en las nuevas generaciones también, y mi amigo experto en nuevas masculinidades y género me resalta que un 56% de hombres no se sienten discriminados.
En un par de horas he pasado de nadar y hablar con la hija de pescaderos que recordaba a su madre que quería anticonceptivos ilegales, a interactuar con ocho profesionales educados y viajados que ven el feminismo y la noticia del día desde distintos prismas.
(…)
Puedes leer el artículo completo en TheNewBarcelonaPost
EL FEMINISME QUOTIDIÀ
“Les dones abans sí que eren fortes i van haver de lluitar per la igualtat. La meva mare va tenir 9 fills i només demanava trobar un ginecòleg que l’entengués que no podia tenir més fills i volia gaudir d’una vida sexual sense haver de portar una vida més a aquest món”. Això m’ho deia la Rosa, una atractiva dona de mitjana edat als vestidors del gimnàs aquest matí. Amb la Rosa sempre hi ha hagut una química especial. Ella és també filla de peixaters, i això ens dóna certa complicitat d’haver viscut la duresa del mercat, de famílies emprenedores, de feines molt dures i cases amb disciplines i autoritats molt masculines. Avui m’ha parlat de la seva mare i de la seva àvia, per aquest petit homenatge que fem quan parlem de les dones que ens van educar, que amb el seu silenci, solitud i generositat han fet que nosaltres eduquem i trepitgem des de l’assertivitat. Quan m’explicava que la seva mare no volia més embarassos i trobar pastilles o preservatius era una cosa clandestina i mal vista, veig on hem arribat, em sento afortunada d’haver nascut als 70 i de ser protagonista de la meva pròpia sexualitat.
Surto de la piscina (al gym només hi nedo ) i miro el WhatsApp, que cremava. Veig i llegeixo la notícia que un 44% d’homes pensa que la promoció de la igualtat els discrimina; el titular és polèmic. Podem interpretar, de la mateixa manera, que més de la majoria, un 56%, no se senten discriminats pel feminisme. Però aquest titular seria massa positiu i no encendria les tertúlies radiofòniques ni seria portada dels principals diaris.
En llegir la notícia i contrastar-la l’he compartida amb homes i dones de la meva vida l’opinió dels quals respecto molt. No pensen com jo, per això genero el debat, per qüestionar-me, sempre. La meva amiga catedràtica en dret em diu que el més preocupant és que els adolescents siguin part d’aquest alt percentatge; el meu amic publicitari em diu que se’ns n’ha anat la pinça i ara la balança és de l’altra banda, que el nostre discurs ha generat enemics; la meva amiga sociòloga em diu que això no està contrastat, que és pura polèmica i que està fet per despistar l’opinió pública, i em parla de la navalla d’Ockham per sintetitzar i entendre-ho millor.
El meu amic enginyer i feminista m’ho compara amb l’apartheid i argumenta que els que han nascut amb un avantatge que els ha estat donat mai no el deixaran ni l’admetran; la meva amiga periodista em diu que els masclistes passen de botxins a víctimes; la meva amiga directiva de multinacional ressalta l’alarmant fet de veure com pensen els adolescents; la meva amiga emprenedora i la mare de tres adolescents posa l’accent en les noves generacions també, i el meu amic expert en noves masculinitats i gènere em ressalta que un 56% d’homes no se senten discriminats.
En un parell d’hores he passat de nedar i parlar amb la filla de peixaters que recordava la seva mare que volia anticonceptius il·legals, a interactuar amb vuit professionals educats i viatjats que veuen el feminisme i la notícia del dia des de diferents prismes.
Pots llegir l’article sencer a TheNewBarcelonaPost.com

Dejar un comentario
¿Quieres unirte a la conversación?Siéntete libre de contribuir!