Cierra los ojos unos segundos y piensa en una risa que te venga a la cabeza. Seguro que al recordarla se te ha dibujado una sonrisa en los labios y te ha cambiado un poco el ánimo. La risa tiene poder. Técnicamente la risa es: “Un movimiento de la boca y otras partes del rostro, que demuestra alegría. Es la voz o sonido que acompaña la risa”. Según este significado oficial, la risa es tanto la expresión, el gesto facial, como un sonido concreto que, se escuche desde donde se escuche, es fácilmente identificable. El verbo reflexivo de reírse y la risa en sí es sumamente transformadora, la risa te protege, te cuida, te salva. Hay muchos tipos de risa, también hay la risa hostil, la sarcástica y la irónica, pero estas no nos interesan ahora.

Hoy quiero hablaros de la fuerza de la risa. De la fuerza de una buena carcajada, de un ataque de risa… la fuerza de una boca grande, honda, ancha y  libre que se contrae, se abre, se cierra, sonríe y va soltando unos sonidos únicos e irrepetibles. Esa explosión, esa espontaneidad de alegría, de endorfinas, de amor, de complicidad, de asentimiento, de vitalidad, es infalible. La risa no la puedes provocar, la risa salta y se presenta, es desafiante. La risa explota de tus entrañas, de tu cerebro, de tu corazón, de una emoción, del intelecto, del humor, del miedo y de la rabia también. La risa enamora.

De la risa se ha elaborado incluso una terapia con tintes de filosofía, la risoterapia donde grupos de personas, guiados por terapeutas, se reúnen y se provocan la risa para generar endorfinas y obtener sensación de bienestar y de felicidad. La risa desbanca al interlocutor, es un arma que te hace ganar tiempo, y cambiar el tono de la conversación. La risa nos acerca a los seres humanos. El filósofo Aristóteles ya decía en el siglo IV a. C. que la risa es lo que diferencia al ser humano de los animales.

Kamala Harris ha abierto el debate de la risa. Ha puesto la variable encima de la mesa. La abogada y  vicepresidenta de los Estados Unidos es la candidata del partido demócrata a presidir el país. Es mujer, negra, carismática, lista, elegante y valiente. Una de las formas que tiene de mostrar su valentía es cuando se ríe. Se ríe sin pedir permiso ni perdón, y eso molesta al adversario. Molesta a medio país conservador, puritano, reprimido, convencional y tradicional. La risa tiene ese punto de canalla, de transgresión, de libre, de malote, de travieso, de líder de pandilla, de patio de colegio. Y eso es muy difícil de transmitir si no es de verdad.

La risa es una forma clarísima de liderazgo. Es un liderazgo alegre. Y desde esa alegría fuerte, valiente, amable, negociadora y descarada se pueden construir empresas, países, marcas y sociedades. Podríamos decir que, tal vez la risa, esa risa de Kamala, espontánea, natural y cómplice podría ser también un rasgo del feminismo inclusivo y transversal. Un rasgo de esa quinta ola del feminismo que, como hacen las manchas de aceite, se va expandiendo por el globo. La risa nos acerca y saca lo mejor de nosotros. La risa es sexy, carismática y ganadora.

Artículo de Gemma Cernuda publicado en TheNewBarcelonaPost.com

El Riure

Tanca els ulls uns segons i pensa en un riure que et vingui al cap. Segur que en recordar-lo se t’ha dibuixat un somriure i t’ha canviat una mica l’ànim. El riure té poder. Tècnicament el riure és: “Un moviment de la boca i altres parts del rostre, que demostra alegria. És la veu o so que acompanya el riure”. Segons aquest significat oficial, el riure és tant l’expressió, el gest facial, com un so concret que, se senti des d’on se senti, és fàcilment identificable. El verb reflexiu riure’s de i el riure en si,és summament transformador, el riure et protegeix, et cuida, et salva. Hi ha molts tipus de riure, també hi ha el riure hostil, el sarcàstic i l’irònic, però aquests no ens interessen ara.

Avui vull parlar-vos de la força del riure. De la força d’una bona riallada, d’un atac de riure… la força d’una boca gran, profunda, ampla i lliure que es contreu s’obre es tanca somriu i va deixant anar uns sons únics i irrepetibles. Aquesta explosió, aquesta espontaneïtat d’alegria, d’endorfines, d’amor, de complicitat, d’assentiment, de vitalitat, és infal·lible. El riure no el pots provocar, el riure salta i es presenta, és desafiant. El riure explota de les teves entranyes, del teu cervell, del teu cor, d’una emoció, de l’intel·lecte, de l’humor, de la por i de la ràbia també. El riure enamora.

Del riure s’ha elaborat fins i tot una teràpia amb tints de filosofia, la risoteràpia on grups de persones, guiats per terapeutes, es reuneixen i es provoquen el riure per generar endorfines i obtenir sensació de benestar i de felicitat. El riure desbanca a l’interlocutor, és una arma que et fa guanyar temps i canviar el to de la conversa. El riure ens acosta als éssers humans. El filòsof Aristòtil ja deia al segle IV aC que el riure és el que diferencia l’ésser humà dels animals.

Kamala Harris ha obert el debat del riure. Ha posat la variable damunt de la taula. L’advocada i vicepresidenta dels Estats Units és la candidata del partit demòcrata a presidir el país. És dona, negra, carismàtica, llesta, elegant i valenta. Una de les formes que té de mostrar la seva valentia és quan riu. Riu sense demanar permís ni perdó, i això molesta a l’adversari. Molesta a mig país conservador, purità, reprimit, convencional i tradicional. El riure té aquest punt de canalla, de transgressió, de lliure, de tremendo, de líder de colla, de pati d’escola. I això és molt difícil de transmetre si no és de veritat.

El riure és una forma claríssima de lideratge. És un lideratge alegre. I des d’aquesta alegria forta, valenta, amable, negociadora i descarada es poden construir empreses, països, marques i societats. Podríem dir que el riure, aquesta rialla de la Kamala, espontània, natural i còmplice podria ser també un tret del feminisme inclusiu i transversal. Un tret d’aquesta cinquena onada del feminisme que, com fan les taques d’oli, es va expandint pel planeta. El riure ens acosta i treu el millor de nosaltres. El riure és sexy, carismàtic i guanyador.