25 anys 11S – I ❤️ NYC

Ara fa uns minuts que he reviscut (8:42 am = 2:42 pm) aquell silenci etern a la ciutat que mai dorm. Fa 25 anys d’aquell matí de por, crits, desconcert, solitud i destrucció, F16 sobrevolant-nos, silenci; ha plogut molt, però no he pogut evitar tornar a plorar i tornar a sentir la por i, alhora, la immensa humanitat que es va viure a Manhattan l’11 de setembre del 2001.

Entrevista al Matí de Catalunya Radio:

Jo estava vivint-hi una temporada, a Harlem, mentre feia un curs a Columbia University , i em va enganxar sortint del meu apartament de la 111 amb Lenox a les 8:42 del matí, quan anava a córrer per Central Park South.

Des de llavors he pres decisions que no hauria pres i m’he atrevit a provar aventures professionals i personals que no hauria fet mai si no hagués vist TAN CLAR que jo hauria pogut ser una de les #2.753 víctimes dels atemptats a les #TwinTowers i que la vida és efímera.

Aquests 25 anys han donat perspectiva a l’atemptat, a la monstruositat del que va succeir, al mal irreparable que es va fer i a tantíssimes famílies i vides trencades per sempre. No veig que estiguem millor que llavors i l’entorn i el context sociopolític segueixen sent complexos i incerts. Potser tenim més informació i control, però tenim menys llibertat i veritat.

Els egos segueixen dirigint i manant i falta més humanitat de veritat, de la que fem els humans, de la que canvia el món.

En aquest post-9/11 meu personal també he decidit estudiar filosofia per poder investigar el feminisme i com ens traspassa la vida en tots els àmbits. I descobrir com hi ha articles acadèmics que relacionen els atemptats amb una nova forma de llegir el feminisme, d’escriure, d’opinar i de fer un nou activisme. De qüestionar les estructures convencionals del patriarcat —violència, domini, poder— i arribar a un #metafeminisme que és autocrític amb el mateix feminisme i que va més enllà. Una mirada que m’ha portat, també des de la meva pròpia investigació, a plantejar la necessitat d’obrir l’àmbit de les cures a l’home. D’ampliar el moviment a la veu i la mirada masculina.

La imatge és de fa 4 anys, del meu últim viatge a NYC. No volia reproduir el dolor fotografiat i m’ha semblat que era un missatge de futur.

Tot passa, i ens refem de les ferides i cicatritzen; tanmateix, no s’obliden.

Cuidem-nos més ❤️

#11S #NYC #25years911 #IWasThere