Ellas Piensan, Ellas Deciden: Maria Zambrano Alarcón

Considerada una de las pensadoras más profundas y originales de España del siglo XX

Artículo de Gemma Cernuda publicado en ViaEmpresa

Esta intelectual, ensayista filosofa y poeta andaluza que fue hija adoptiva de Asturias nació a principios del siglo XX y su vida estuvo marcada por el exilio. Vivió 45 años fuera de España escapando de la dictadura de Franco. Pasó por Francia, Italia, Cuba, Puerto Rico, Suiza y México.

 

 

Considerada una de les pensadores més profundes i originals d’Espanya del segle XX

Article de Gemma Cernuda publicat a ViaEmpresa

Aquesta intel·lectual, assagista filosofa i poeta andalusa que va ser filla adoptiva d’Astúries va néixer a principis del segle XX i la seva vida va estar marcada per l’exili. Va viure 45 anys fora d’Espanya escapant de la dictadura de Franco. Va passar per França, Itàlia, Cuba, Puerto Rico, Suïssa i Mèxic.

Va estudiar batxillerat a Segòvia a un institut on només hi havia dues dones i desprésm per la influència del seu pare, Blas Zambrano, va estudiar filosofia. Sempre va tenir interès en la poesia i la política inventant-se el concepte pensament poètic. Ella deia «filosòfic és el preguntar, i poètic la troballa». A la seva faceta política va estar vinculada al govern de la segona república sent la seva directora de Propaganda.

El seu gran amor d’adolescent va ser el seu cosí el poeta Miguel Pizarro, qui li va fer descobrir la literatura. Va ser una relació clandestina que va acabar al cap de sis anys perquè els van separar. Miguel va ser enviat a Japó a estudiar. Maria mai es va casar, se li coneix una història d’amor amb el militar Gregorio del Campo, amb qui va tenir una estreta relació en els anys 20 i van arribar a tenir un fill que van mantenir en secret. «El nen« com li cridaven va morir poc després de néixer i aquesta desgràcia va provocar la separació de la parella. Es va allunyar sentimentalment dels homes, i li va fer centrar-se en el seu treball. Del dolor d’una mare destrossada va néixer la que, possiblement, ha estat la intel·lectual espanyola més brillant del segle XX. Se la considera una de les pensadores més profundes i originals que ha tingut Espanya durant el segle XX.

Una de les seves obres de referència és «L’home i el diví» parla de l’amor i la mort i de l’humà i el diví; el seu pensament poètic en la seva màxima esplendor.

Exiliada a Mèxic el 1939, va impartir classes a la Universitat de Morella (Michoacán) i posteriorment, a les de l’Havana i Puerto Rico. Va ser la millor deixebla del filòsof Ortega i Gasset i amiga dels filòsofs Albert Camus Simone Weil. També en el seu cercle d’intel·lectuals, estaven els escriptors Antonio Machado i Federico Garcia Lorca.

Va ser la primera dona en obtenir el Premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats i també a rebre el Premi Cervantes. La van nomenar Doctora Honoris causa per la Universitat de Màlaga poc abans de morir en 1991.

Es va definir com a «filòsofa no feminista» i sempre definia a la dona com a complement de l’home. Per a Zambrano la persona és el punt comú entre home i dona.

Pensar per a Maria Zambrano Alarcón és «arrencar una mica de les entranyes«.

 

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Información sobre protección de datos

  • Responsable: Proveïdor d’Experiències Peix&Company S.L
  • Fin del tratamiento: Controlar el spam, gestión de comentarios
  • Legitimación: Tu consentimiento
  • Comunicación de los datos: No se comunicarán los datos a terceros salvo por obligación legal.
  • Plazo de conservación de los datos: Hasta que no solicites su supresión.
  • Derechos: Acceso, rectificación, portabilidad, olvido.