Ni rosa, ni azul
Artículo de Gemma Cernuda en Viaempresa.cat
Cuando nuestro lema es “cuestionar el statu quo”, no nos queda otra que exactamente walk the talk; es decir, cuestionar las normas. Cuestionar si lo que siempre se hizo y funcionó de una forma es verdad y sigue funcionando. O si, por el contrario, debemos revisarlo y desmitificarlo. Y eso es lo que hemos hecho, preguntar qué colores asociamos a cada género.
Cuestionar si lo que el imaginario colectivo ha pasado de generación en generación sigue siendo vigente o si se basaba en una anécdota que se hizo norma. Decidimos preguntar a una vasta audiencia heterogénea con qué valores asociaban cada color, qué les connotaba cada color, y así intentar cruzar los resultados.
El resultado no es sorprendente, lo que nos confirma que hay tendencias que siempre se han repetido y reforzado, pero nos da matices. Y es ahí, en esos matices, donde podemos sacarle más jugo al estudio y desde nuestro rol como profesionales de marca construyamos marcas valientes, con propósito y activistas; más auténticas.
Es importante ver con qué valores va cada color, y a veces se puede contradecir
Hay dos grandes reflexiones. Si vemos cómo han respondido, el color nos dice algo frío pero lo que cada cabecita asocia a ese color es intransferible. Ahí está el gran trabajo por hacer para cambiar y romper tópicos que, en definitiva, son los que construyen el género.
Los matices hacen la diferencia
El magenta y el rosa siguen siendo los colores más asociados a lo femenino, pero más por el hombre que por la mujer. Sorprendentemente, la mujer tiene más tendencia a vincular todos los colores a lo femenino. Podríamos convenir que este tópico de rosa-mujer lo perpetúa más el hombre que la mujer. El marrón en general no gusta mucho y curiosamente solo las mujeres lo asociamos a masculino, los hombres asocian el negro al masculino, a parte del azul, que es el obvio. El violeta es el tercer color que menos gusta pero también es de los colores más votados en otras categorías. Este matiz nos indica que este color tiene mucha carga pero, por otro lado, se asocia de una forma clara y aplastante a lo femenino. El dorado es el segundo color que menos gusta pero también es el que se asocia a prestigio y calidad. El poder para la mujer es rojo y para el hombre es negro. La libertad es blanca y verde. La confianza es verde, magenta y azul, y lo barato es amarillo, marrón y gris.
Es importante ver con qué valores va cada color, y a veces se puede contradecir. Lo que está clarísimo es que los tres colores más populares y que más gustan son, en este orden, el azul, el verde y el rojo.
Sin ser conscientes, nos vamos a un recuerdo que vinculamos a cada color y, en base a estas asociacions, construimos el género y perpetuamos un pensamiento más estereotipado y predecible
Puedes leer el artículo completo en Viaempresa.cat
Ni rosa, ni blau
Quan el nostre lema és «qüestionar l’statu quo«, no ens queda més remei que exactament walk the talk; és a dir, qüestionar les normes. Qüestionar si el que sempre es va fer i va funcionar d’una manera és veritat i segueix funcionant. O si, per contra, hem de revisar-ho i desmitificar-ho. I això és el que hem fet, preguntar quins colors associem a cada gènere.
Qüestionar si el que l’imaginari col·lectiu ha passat de generació en generació segueix sent vigent o si es basava en una anècdota que es va fer norma. Decidim preguntar a una vasta audiència heterogènia amb quins valors associaven cada color, què els connotava cada color, i així intentar creuar els resultats.
El resultat no és sorprenent, fet que ens confirma que hi ha tendències que sempre s’han repetit i reforçat, però ens dona matisos. I és aquí, en aquests matisos, on podem treure-li més suc a l’estudi i des del nostre rol com a professionals de marca construïm marques valentes, amb propòsit i activistes; més autèntiques.
És important veure amb quins valors va cada color, i de vegades es pot contradir
Hi ha dues grans reflexions. Si veiem com han respost, el color ens diu una cosa freda però el que cada caparró associa a aquest color és intransferible. Aquí està la gran feina que cal fer per canviar i trencar tòpics que, en definitiva, són els que construeixen el gènere.
Els matisos fan la diferència
El magenta i el rosa segueixen sent els colors més associats a allò femení, però més per l’home que per la dona. Sorprenentment, la dona té més tendència a vincular tots els colors a allò femení. Podríem convenir que aquest tòpic de rosa-dona el perpetua més l’home que la dona. El marró en general no agrada molt i curiosament només les dones l’associem a allò masculí, els homes associen el negre a allò masculí, a part del blau, que és l’obvi. El violeta és el tercer color que menys agrada però també és dels colors més votats en altres categories. Aquest matís ens indica que aquest color té molta càrrega però, d’altra banda, s’associa d’una forma clara i aclaparadora a allò femení. El daurat és el segon color que menys agrada però també és el que s’associa a prestigi i qualitat. El poder per a la dona és vermell i per a l’home és negre. La llibertat és blanca i verda. La confiança és verda, magenta i blava, i allò barat és groc, marró i gris.
És important veure amb quins valors va cada color, i de vegades es pot contradir. El que està claríssim és que els tres colors més populars i que més agraden són, en aquest ordre, el blau, el verd i el vermell.
Sense ser-ne conscients, ens n’anem a un record que vinculem a cada color i, sobre la base d’aquestes asociacions, construïm el gènere i perpetuem un pensament més estereotipat i predictible
Pots llegir l’article sencer a Viaempresa.cat
Dejar un comentario
¿Quieres unirte a la conversación?Siéntete libre de contribuir!