Rethinking Feminism II: 20 anys en femení de bon matí

Ja fa mesos que estic investigant, llegint, escrivint i sobretot pensant en què vol dir avui ser feminista. En com ha evolucionat el moviment, la corrent, la lluita o reivindicació original; i pensar, ara mes que mai, ens convé. Ens convé perquè sortosament hi ha molts moviments recents que volen visibilitzar, posar en valor, mostrar, empoderar, premiar, proposar, promocionar i celebrar el talent femení i això ho hem de fer des de la coherència, des de l’estratègia i, sobretot, des de l’autenticitat.

Podem, i hem de rellegir, a Virginia Wolf, Alice Walker. A Marina Subirats, Mary Beard, Betty Friedan, Sara Berbel, Simone de Beauvoir, Chimananda Ngozi o Yuval Noah, entre d’altres, per poder comparar que era el feminisme fa 60 anys i que és AVUI. Passem d’un concepte de feminisme lligat a revolució, a activisme, a poder econòmic a un feminisme d’inclusió, diversitat, igualtat i societats més felices i justes.

Passem de reivindicar amb dolor, pèrdues i renúncies a exigir, perquè som el 51% de la població del planeta i perquè prenem el 80% de les decisions de compra del mercat i perquè mirem més a llarg termini i pensant en el conjunt de la societat. Passem de ser vistes com una agressió o quatre histèriques que ensenyen les tetes i criden a ser dones catedràtiques, executives, líders formades, ben connectades, amb arguments i poder de canvi.

I tot aquest enorme ventall de dones estan incloses en el moviment que encara en diem #Feminisme…

(Continua llegint l’article sencer a Viaempresa.cat)